Pessoa: tres poetes en un

A Pausus, Alain i Ignatius
tres heterònims d’algú altre.

Pessoa, Fernando. Poemes d’Alberto Caeiro. Barcelona: Quaderns Crema, 2002

Pessoa, Fernando. Poemes d’Álvaro de Campos. Barcelona: Quaderns Crema, 2002

Pessoa, Fernando. Odes de Ricardo Reis. Barcelona: Quaderns Crema, 2002

Fernando Pessoa (Lisboa, 13 de juny de 1888 – 30 de novembre de 1935) va ser un dels més grans escriptors i poetes europeus del segle XX.

Amb una vida personal senzilla i grisa, va ser tot el contrari a l’hora de desenvolupar tota una vida literària paral·lela, desdoblant-se en vàries personalitats o heterònims, sent cadascú d’ells persones irreals però dotades pel seu ortònim d’identitats vertaderes, amb una creació poètica pròpia i diferenciada entre ells i respecte de la de l’autor original.

D’heterònims Pessoa va tenir més de setanta, sent els més importants Alberto Caeiro, Álvaro de Campos i Ricardo Reis a la poesia i Bernardo Soares a la narrativa, coautor del descomunal El llibre del desassossec.

Fernando Pessoa

L’obra literària de Pessoa signada com a tal es constitueix durant vàries etapes -principalment la simbolista i la modernista-caracteritzant-se per un cert patriotisme influenciat per diverses corrents religioses, amb un caire heroic però alhora tràgic. Abunden les paradoxes i els jocs de paraules, fet que irremeiablement també es veurà en poemes d’algun dels seus heterònims. El llibre més conegut és Mensagem, una sèrie de poemes que fan referència a grans personatges històrics portuguesos.

Quant als heterònims, tots tres van seguir una senda literària pròpia, escrivint una poesia diversa -sovint antagònica- amb estils, temàtiques i influències totes elles ben diferenciades.

Alberto Caeiro és considerat el mestre de la resta d’heterònims, i així ho van reconèixer tots ells. Tot i els seus orígens camperols va tenir fama de poeta filosòfic o, com a ell li agradava dir, de la no filosofia.

El llenguatge de la seva poesia -mai no va escriure prosa- era directe i simple, amb clares intencions de desintel•lectualitzar el coneixement, defensant així el que atorga la naturalesa. Defugia de qualsevol mena de metafísica i de simbolismes. Els seus versos se’ns presenten als lectors lliures i discursius. Els següents pertanyen al poema XIV de Poemes d’Alberto Caeiro:

L’essencial és saber veure
saber veure sense posar-se a pensar,
saber veure quan es veu,
i ni pensar quan es veu
ni veure quan es pensa.

Álvaro de Campos va ser un enginyer d’orígens portuguesos però d’educació anglesa. Aquest fet i la seva homosexualitat el van fer sentir-se sempre com un ésser estrany allà on anés.

La seva poesia va tenir una clara transició des d’uns inicis decadentistes i simbolistes cap a una posterior adhesió al futurisme i al sensacionisme, on l’única realitat vàlida era la que percep la sensació. Finalment, va adoptar una postura totalment nihilista, reflectida magistralment al seu poema Estanc (Tabacaria) que podeu trobar en aquest Poemes d’Álvaro de Campos. La primera estrofa diu així:

No sóc res.
Mai no seré res.
No puc voler ser res.
A part d’això, tinc en mi tots els somnis del món.

Ricardo Reis tenia un perfil llatinista i monàrquic, fet que va comportar la seva marxa a Brasil una vegada proclamada la República a Portugal.

Gran lector del clàssics com Horaci, la seva poesia és hereva de la literatura clàssica, expressant-se refinada i ortodoxa en forma d’odes, amb un ritme i una mètrica molt harmoniosa i estudiada. Amb un llenguatge elevat, erudit i llatinitzat, els seus versos anhelen una eternitat terrenal. La tercera oda del llibre Les odes de Ricardo Reis comença així:

Jau el mar: gemeixen, secrets, els vents
del déu Èol captius;
Sols amb les punxes del trident les vastes
aigües frunzeix Neptú;

Després d’aquest petit tast que pretén mostrar-vos la complexitat i diversitat de l’univers poètic de Fernando Pessoa, un autor que no va viure de la literatura, ja que la seva vàlua no va ser reconeguda en vida, sinó que va viure a dins de la literatura, afegeixo alguns enllaços que poden ser del vostre interès amb dades biogràfiques i de la seva obra:

• A media voz
• Proverbia
• Enfocarte

The post Pessoa: tres poetes en un appeared first on El bloc de Biblioteques de Barcelona.