Fer-se gran

Ammaniti, Niccolò. Tu i jo
Barcelona: Angle, 2012

Lorenzo Cuni, un jove de 14 anys, explica als seus pares que uns companys de l’institut l’han convidat a anar a esquiar a Cortina d’Ampezzo durant la setmana blanca escolar. En realitat, té la intenció d’amagar-se al soterrani de l’edifici on viuen, per passar la setmana sol, jugant a videojocs, llegint còmics i dormint, sol i sense obligacions. Però s’hi presenta l’Olivia, la seva germana de 23 anys, i l’obliga a enfrontar-se a unes responsabilitats inesperades.

Una història curta i intensa, que toca temes tants sensibles com el bullying, la sobreprotecció dels pares o les drogues. Una història perfecte per asseure’ns còmodament al sofà i no aixecar-nos fins que no trobem la paraula “FI”.

El personatge principal és en Lorenzo Cuni, un jove de 14 anys, sobreprotegit per la mare, martiritzat o ignorat pels companys de col·legi, incapaç de fer amics, que intenta mimetitzar-se constantment en l’entorn que l’envolta per tant de no destacar:

“Se llama mimetismo batesiano a la propiedad que tiene un animal indefenso de parecerse, en color y comportamiento, a otra tóxica o venenosa que vive en el mismo hábitat. Así, la mente del predador asocia la especie mimética a la especie peligrosa, lo que aumenta sus posibilidades de supervivencia”

Un dia escolta que uns companys organitzen una sortida a esquiar. Menteix a la seva mare dient que l’han convidat, a la vegada que organitza un “pla perfecte”: amagar-se al soterrani del seu edifici tota la setmana, sense cap companyia, llegint còmics, jugant a videojocs i dormint.

Però la seva setmana de llibertat es veu interrompuda sobtadament per l’aparició de la seva germana, Olivia, filla d’un matrimoni anterior del seu pare, que quasi no coneix. Olivia li fa xantatge per poder quedar-se un dia al soterrani. Es comencen a conèixer i es genera un vincle que li farà replantejar-se la seva vida i començar a actuar.

M’agraden les històries que quan les acabes penses que el final és perfecte, i Tu i jo és un d’aquests casos. Al primer i l’últim capítol de la novel·la la història transcorre l’any 2010, deu anys després que la resta de la història, i de fet, el primer capítol no s’entén fins que no llegeixes l’últim, un últim capítol que tanca tota la novel·la d’una manera realment genial.

Niccolò Ammaniti és un dels autors italians més coneguts, tant al seu pais com a l’estranger, la seva obra ha estat traduïda a més de 40 idiomes. A Tu i jo, la història gira al voltant de la duresa de l’adolescència, un argument que ja apareix en altres novel·les que ha escrit, com Te llevaré conmigo, Jo no tinc por o Com Déu mana. Precisament amb aquestes dues últimes novel·les va guanyar el premi Viareggio l’any 2001 i el premi Strega l’any 2007, respectivament. D’aquestes dues novel·les també s’han realitzat adaptacions cinematogràfiques.

La novel·la va caure a les mans de Bernardo Bertolucci, que va decidir sortir de l’enclaustrament de casa per rodar una pel·lícula basada en aquesta història l’any 2012. La pel·lícula va ser nominada a sis premis David di Donatello, incloent-hi millor pel·lícula, i es va poder veure, fora de competició, al Festival de Cannes, dins la secció oficial de llargmetratges. Aquí us deixo el tràiler:

 

The post Fer-se gran appeared first on El bloc de Biblioteques de Barcelona.